Plor

M'havia criat en un orfenat públic, on, contra l'esperit de l'època, vaig rebre una educació accep­table. En aquell temps l'edat legal per abandonar els orfenats era els quinze anys. Però jo hi estava tan a gust, allà dins, i el personal de la institució amb mi, que mitjançant diverses argúcies legals van aconseguir que m'hi quedés quatre anys més. Du­rant aquells quatre anys afegits vaig treballar sobre­tot a la biblioteca del centre. Allà es va estimular el meu amor pels llibres. Tant, que quan vaig decidir abandonar l'orfenat voluntàriament, als dinou anys, ho vaig fer amb la ferma intenció de dedicar-me a la literatura. El dia que vaig sortir de l'orfenat em van pagar, amb estricte rigor comptable, els quatre anys que havia treballat com a auxiliar de biblioteca. Va ser un bon regal de comiat. Aquell coixí financer em permetria viure una temporada sense angoixes i dedicat a la literatura.

Albert Sanchez Piñol

Pandora al Congo