Torna Nadal
L'arbre desvella sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l'aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.
Torna Nadal i torna la pregunta.
¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?
Miquel Martí i Pol
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La resposta a la pregunta és no, ja que el gest, al igual que la paraula, és un mitjà d'expressió a vegades potser, més poderós que la paraula mateixa. Si el parlar és de pau i l'actuar és de guerra(clarament és ser un hipòcrita)és impossible evitar guerra.
ResponEliminaAmb el Nadal es celebra el naixement de Crist(tot i que molts estudis i obvietats en les quals no entraré, diuen que no va néixer el dia al qual ho celebrem), aquest naixement va ser humil, i els únics regals que es van donar van ser els d'uns reis, uns regals que potser no són més que un símbol, on cada un dels regals representa un do que el fill de Déu té.
D’aquest modest i senzill naixement hem creat una època de consumisme i de falsedat. Amb l’invenció del Pare Noel o San Nicolàs; sorgit de la divisió de l’Església amb el protestantisme i d’un mossèn generós que donava regals a nens amb penúries i discapacitats, creant el mite da San Nicolàs, on ja va tenir la seva culminació de creació amb la imatge de la famosa beguda Coca-Cola, només es crea un període de gastar i gastar, sincerament, em sembla molt trist que per fer un regal a algú estimat, s’hagi de fer en quests moments quan es pot fer en qualsevol altre moment(així ho a escollit la societat; una connotació de la falta de valors de la que molt es parla). També és molt trist i molt fals, la reunió de les famílies que durant l’any només s’han trucat un parell de cops i que com si res celebren juntes aquestes “fabuloses festes” regalant-se coses més per el sentiment d’obligació que la festa exerceix, que per el vertader significat de fer un regal, ja que són incapaces de dir: si no ens veiem ni parlem en tot l’any, perquè he de fer jo a aquest paio un regal?
Tothom parla del Nadal com una època plena de felicitat d’amor i de joia, quan des de el meu prisma, és més bé, l’època de la hipocresia i de la falsedat, l’època del consum innecessari, si més no sempre queda el consol que segons quina gent, treu de si la generositat.