Art

Amo l'art i als artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que doni consol als homes rics, sense la democràcia que confon l'home ric amb l'home de diner, l'artista amb el cavall.

Joan Salvat-Papasseit

Notes autobiogràfiques

Soliloqui

La punició per l'Esperit s'anomena Solitud. Cal pagar el crim d'ésser diferent. El més terrible és, però, que tota criatura, àdhuc la més elemental, aspira a sentir-se diferent.

Guillem Díaz-Plaja

Les petites històries

Ser

Sóc, com home de lletres, d'imaginació escassa, més aviat elemental: tot ho he vist o viscut. -Però em sé una aristocràcia d'esperit, que es pot alçar dels límits de la Universitat que no m'aixopluga. També dels primers pasos.

Joan Salvat-Papasseit

Notes biogràfiques

Vida

Fins aleshores no vaig entendre prou a fons l'expressió de la gent que amb un pot a la mà fan cua per recollir una o dues llossades de ranxo al portal d'un hospital o una caserna. No tenim perdó. Els ulls se m'enterbolien. La vida començava de nou. Una de les tres o quatre vides que ens toca viure successivament. En aquella hora experimentava una mena de pietat per una d'aquestes vides meves, a punt d'extingir-se.
Tot d'una em vaig adonar que estava sol. Potser vaig plorar. Potser no. Pensava en els de casa, en les vetlles del dissabte, a l'hivern, quan pujava a Montornés i, en ser nit, seia amb els meus prop d'una llar semblant a aquella.

Xavier Berenguel

Els vençuts

Paradoxa

El nostre pitjor defecte és aprendre més de l'escola que de la vida.

Sèneca

Profètic

Ho sap tothom, i és profecia


Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim
. La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

J. V. Foix