Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

dilluns, 24 de gener del 2011

Vida

Fins aleshores no vaig entendre prou a fons l'expressió de la gent que amb un pot a la mà fan cua per recollir una o dues llossades de ranxo al portal d'un hospital o una caserna. No tenim perdó. Els ulls se m'enterbolien. La vida començava de nou. Una de les tres o quatre vides que ens toca viure successivament. En aquella hora experimentava una mena de pietat per una d'aquestes vides meves, a punt d'extingir-se.
Tot d'una em vaig adonar que estava sol. Potser vaig plorar. Potser no. Pensava en els de casa, en les vetlles del dissabte, a l'hivern, quan pujava a Montornés i, en ser nit, seia amb els meus prop d'una llar semblant a aquella.

Xavier Berenguel
Els vençuts

1 comentari:

  1. si tots les almòines es donessin per caritat,tots els afamats moririen de gana.





    Friedich.

    ResponElimina