Humanització de l'Art.

En coses d'art, senyors, jo som partidari de la llibertat absoluta. Que cadascú faci el cap viu i si ens impressiona o ens escalfa, no cal demanar quina bandera porta. Jo crec més en els individus que en les escoles...

Joan Alcover, 1904.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Troballa

Jutjar la gent demana tant de temps que no deixa espai per estimar-la.

Teresa de Calcuta

5 comentaris:

  1. els judicis són imprescindibles per als homes que en la seva infinita arrogància,s'eritgeixen ells mateixos en Dèus capaços de jutjar allò que és aliè a la pròpia naturalesa de l'home.Homes comdemnats per altres homes que s'han fet Dèus.
    "Homo homini lupus est"





    friedrich.

    ResponElimina
  2. Jutjar, no! És quelcom molt complicat i a la llarga inútil.
    Comprendre, fer-se càrrec, posar-se en el lloc de l'altre, passar per alt, relativitzar..., tot això és més humà, més senzill i a la llarga fa la vida més amable al nostre voltant.

    ResponElimina
  3. jutjar però, és necessari, s'ha d'anar amb compte amb "relativitzar", ja que té com a conseqüència una certa banalitat del bé i del mal.




    Anònim

    ResponElimina
  4. Jutjar a una persona és una cosa molt complicada per tant hem d'anar amb compte amb els nostres judicis ja que no sempre realitzarem un judici correcte d'algú.

    Joan Heredia Muñoz

    ResponElimina
  5. A la vida jutjar és imprescindible, és impossible viure sense fer cap tipus de judici. Tot i això l'important és la manera de fer-los ja que no és ni molt menys semblant fer un judici amb coneixement de causa, o bé fer un judici previ a saber la situació, el que vindria a ser un prejudici. Si realment no tinguessim tants prejudicis en vers la gent, com Santa Teresa diu, no perdríem tant de temps invertible en estimar i donar amor.

    ResponElimina