K. Hosseini
El caçador d'estels
dijous, 24 de març del 2011
Facècia
Quan érem petits, en Hassan i jo solíem pujar als pollancres que hi havia al camí que duia a la casa del meu pare per empipar els veïns fent reflectir la llum del sol dins les seves cases amb un tros de mirall. Sèiem l’un davant de l’altre en dues branques altes, amb els peus nus penjant i les butxaques dels pantalons plenes de móres seques i nous. Fèiem torns amb el mirall mentre menjàvem móres i ens les llançàvem l’un a l’altre fent broma, rient. Encara puc veure en Hassan enfilat a l’arbre, amb la llum del sol que es filtrava entre les fulles titil·lant en la seva cara, una rodona gairebé perfecta.
K. Hosseini
K. Hosseini
Etiquetes de comentaris:
Hosseini
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Com diu el títol, la facècia és allò que hom diu o fa per divertir fent riure, per tant aquets text ens explica com dos joves pujaven a uns arbres vora el camí, amb un mirall i quatre coses per menjar m’entres reflectien la llum del sol als veïns per fer-los empipar i així divertir-se rient.
ResponEliminahem vist la película al col·legi. És molt interessant.
ResponElimina