Pensament

Mig ensonyada mirava i escoltava, i em semblava que la terra mirava amb els meus ulls i sentia amb els meus sentits. Com si jo no fos de carn o com si el món fos jo. I sense gairebé pensar, només pensava paraules: flors, pomeres, pomeres florides de blanc, blanc de flors, blanca flor de pomera, flors escampades per terra... I vaig pensar que seria bonic de veure una pomera al mig del mar. Tot d'una es van parar les onades i el cor se'm va posar a saltar.

Mercè Rodoreda

Una carta