Si jo no he sentit mai cap emoció davant d’una posta de sol, ¿com puc descriure, o, millor, suggerir la màgia d’una posta de sol? Els carrers han estat sempre per a mi motiu d’inspiració, com algun tros d’una bona pel•lícula, com un parc en tot l’esclat de la primavera o gebrat i esquelètic a l’hivern, com la bona música sentida en el moment precís, com la cara de certes persones absolutament desconegudes que tot d’una creues, que t’atreuen i que no veuràs mai més.
Mercè Rodoreda, Mirall trencat.http://blocs.xtec.cat/rroca8/
Descriure quelcom que no produeixi en si mateix una emoció, és una tasca que requereix d'una important capacitat d'imaginació, per tal de reflectir interiorment els plaers i les experiencies viscudes, s'ha de posar molt d'ènfasi en les paraules, com si fossin records propis, i que en el fons són mera fantasia. En canvi, quan es tracta de definir allò que realment s'experimenta, el desenvolupament és més senzill i alhora més profund.
ResponElimina