L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
Miquel Martí i Pol
La fàbrica
Aquesta poesia no és més que una metàfora de la vida.
ResponEliminaEn aquest cas el personatge és Elionor, ella plena de vitalitat acaba d'estrenar la seva vida, i el que fa sembla que tan sols ho faci per inèrcia, no perquè prèviament ho hagi reflexionat, tan sols ho fa perquè tothom ho fa.
Això la converteix com a molta altre gent d'aquest món en una esclava que tan sols es deixa portar per la massa i és incapaç de reflexionar i afrontar el futur, ja que té por de les seves pròpies decisions i, es deixa persuadir pels altres. Això es veu clarament, quant plora. Elionor plora perquè sap que aquella vida no la porta ella, sinó que la condueix aquells que la envolten. I una vegada més es deixa enganyar per les dones grans i decideix casar-se i tenir fills.
Finalment Martí Pol al mostrar-nos una de les filles d’Elionor, vol deixar clar que Elionor no és la excepció, i ens mostra que molts de nosaltres també ens deixem anar i fem que ens portin. Això deixa clar que la progressió social serà difícil mentre les nostres vides siguin comandades per la massa social que ens envolta i no per nosaltres mateixos.