És sense motiu que el gènere humà es queixa de la seva naturalesa, que feble i breu, és regida més per l'atzar que no pas pel propi mèrit. Si hi penses bé, en efecte, trobaràs que res no és més gran ni millor i que a la naturalesa dels homes li manca més aviat l'afany que la vigoria o el temps.
Gai Sal·lusti Crisp
La guerra de Iugurta
Quina ingenuïtat la de l'home! Realment ens queixem per vici, quan tindríem que valorar que som els éssers més complexos i complets que es coneixen, tot i no ser perfectes. A més, no és tan important com som físicament o la naturalesa que tenim; cadascú te una naturalesa i un comportament diferent als altres i cada forma de ser tindrà les seves virtuts i els seus defectes, no per tenir defectes hem de menysvalorar-nos, més bé al contrari, hem de trobar i fer màxim us dels nostres propis trets positius.
ResponElimina